PREGUNTES

http://projectedelscientifics.blogspot.com.es/2014/11/els-liquids.html
http://projectedelscientifics.blogspot.com.es/2014/11/historia-de-la-ciencia.html
http://projectedelscientifics.blogspot.com.es/2014/11/els-materials-dels-cientifics.html
http://projectedelscientifics.blogspot.com.es/2014/11/astronomia.html
http://projectedelscientifics.blogspot.com.es/2014/11/metode-cientific.html
http://projectedelscientifics.blogspot.com.es/2014/11/albert-einstein.html
http://projectedelscientifics.blogspot.com.es/2014/11/les-cellules.html

Els líquids

La matèria pot estar en tres estats físics: sòlid, líquid i gas.

• Estat sòlid: la matèria té un volum i una forma determinada que no es pot fer més petita i ocupa un espai determinat.
• Estat líquid: la matèria té un volum determinat però no té una forma determinada sinó que varia segons el lloc on la posem.
• Estat gasós: la matèria no té una forma ni un volum determinat sinó que omplen tot l’espai possible.

Quan afegim o traiem calor podem fer que la matèria canviï d’estat:

A vegades quan només veiem una matèria en un estat costa creure que pugui passar a altres estats. Per exemple, si sempre hem vist el plàstic en estat sòlid podem pensar que és impossible que es converteixi en líquid, però si calentem aquest plàstic molt és possible que es desfaci i passi a ser líquid.

Per tant, el líquid és un tipus d’estat de la matèria i cada líquid té unes característiques pròpies. Alguns líquids que veiem al nostre dia a dia són: la llet, l’aigua, un suc, un batut de xocolata... Tots són líquids però, tenen les mateixes característiques? No. Per exemple, alguns com l'aigua o l'alcohol són transparents i d'altres com els sucs o batuts tenen un color propi.

Història de la ciència

La ciència ha existit des de que el primer home va arribar a la terra. Aquest home pensava, es feia preguntes i les contestava i això és fer ciència. Però d’aquests primers científics no en sabem res.

Els primers científics que coneixem amb noms i cognoms (això no vol dir que fossin els primers científics en existir) també eren filòsofs i van néixer fa més de 2.500 anys al voltant del mar Mediterrani , en concret a Grècia, Itàlia i pròxim Orient. Aquests científics van ser Pitàgores, Tales, Plató, Sòcrates, Zenó, Epicur i molts altres més.

Any rere any la ciència ha anat evolucionant gràcies a que en totes les èpoques sempre hi ha hagut persones curioses que es feien preguntes i intentaven respondre-les observant el seu voltant i fent experiments fins a l’actualitat.

Per tant, la ciència no és cap cosa que s’hagi descobert. Simplement fins que no es va descobrir l’escriptura no vam tenir proves exactes, però això no vol dir que abans de l’escriptura mai s’hagués fet ciència. Suposem que des de que algú en aquest món es va formular una pregunta i va investigar quina podria ser la resposta ha existit la ciència.

Els materials dels científics

Tots els científics utilitzen el mètode científic per a realitzar els seus experiments. Si no sabeu què és el mètode científic cliqueu aquí: 

http://projectedelscientifics.blogspot.com.es/2014/11/metode-cientific.html

A més a més, els científics necessiten molts instruments, dispositius i màquines especialitzades que es troben als laboratoris per realitzar els experiments, comprovar dades, obtenir mesures exactes, realitzar taules i controlar l'evolució dels processos.

Exemples

Balança

Instrument que permet mesurar la massa d'un cos comparant-lo amb una altra massa coneguda. Hi ha diversos tipus de balances.

Bec de bunsen

Fogó de gas que consisteix en un tub per l'extrem del qual surt una flama.

Bureta

Tub de vidre graduat de dalt a baix. Té una clau de pas que controla el pas de líquid. Estan graduades en mil·lilitres i dècimes de mil·lilitre.

Càpsula de porcellana

Vas en forma de casquet esfèric de fons pla i amb un petit bec. S'utilitza, principalment, per a evaporar líquids.

Cèrcol

Anell amb mànec metàl·lic que serveix de suport per a diferents estris de laboratori, embuts, reixeta ...

Comptagotes

Tub de vidre amb una caputxa de goma en un extrem i acabat, en l'altre extrem, en un vidre més estret. En alguns casos, el tub de vidre disposa d'una escala graduada.

Cristal·litzador

Recipient de vidre de forma cilíndrica, més ample que alt.

Embut

Estri que té la forma d'un con al revés per a abocar un líquid sense vessar-lo.

Escovilló

Raspall petit amb un mànec llarg, emprat per a netejar l'interior d'un tub o cavitat.

Espàtula

Instrument en forma de pala petita i prima que s'empra al laboratori per manipular sòlids.

Filtre

Làmina de paper porós utilitzada per filtrar. Deixa passar el líquid mentre reté les partícules sòlides.

Matràs erlenmeyer

Recipient de forma cònica i fons pla. És molt estable.

Pipeta

Tub llarg i estret que serveix per passar un líquid d'un recipient a un altre.

Proveta graduada

Recipient cilíndric amb peu i bec. Està graduat de baix a dalt per a llegir amb comoditat el volum de líquid que conté.

Reactius i productes químics

Substàncies envades en ampolles o pots de vidre per a ser utilitzats al laboratori. Sempre estan etiquetats amb el nom i la quantitat.

Reixeta

Quadrat de tela metàl·lica que s'utilitza com a suport de recipients que s'han d'escalfar.

Termòmetre

Aparell destinat a la mesura de temperatures.

Tub d'assaig

Tub de vidre tancat per un extrem i de fons rodó utilitzat com a recipient.

Vareta de vidre

Cilindre prim de vidre utilitzat per agitar una mescla.

Vas de precipitats

Vas cilíndric de vidre amb un bec, resistent al foc i sovint graduat.

Vidre de rellotge

Disc còncau (corbat) de diverses mides. S'utilitza com a tapa i com a suport de substàncies en pesar-les, transportar-les, assecar-les etc.

Astronomia

L'astronomia és la ciència que estudia l'Univers i els cossos celestes com per exemple satèl·lits, planetes, meteorits, cometes, asteroides, estrelles, forats negres...

Però què és l’univers? L’univers ho és tot: matèria, energia, espai, temps... Tot el que existeix forma part de l'Univers. Els científics actualment no saben si és possible estudiar tot l'Univers perquè no saben si és infinit o finit, però segueixen investigant mitjançant el mètode científic i creuen que nosaltres, els planetes i tot el que ens sembla familiar i conegut és només un 5% ja que hi ha un 25% que és matèria fosca i l'altre 70% és energia fosca.

A més a més, l’astronomia és la ciència més antiga. Des de la prehistòria els humans han observat el cel. Primer a ull nu, després amb instruments cada cop més potents i sofisticats.

Les antigues civilitzacions agrupaven els estels formant figures anomenades constel·lacions fa 2.500 anys. La gent creia que els cossos del cel determinaven la vida dels reis i dels seus súbdits. L'estudi dels astres es mesclava amb supersticions i rituals. Molts anys més tard, a principis del segle XVII es va inventar el telescopi. Primer es van utilitzar lents, després miralls i també combinacions de les dues tècniques. Actualment també tenim telescopis fins i tot a l’espai, com el telescopi Hubble que captura i ens envia imatges i dades. La fotografia, la informàtica, les comunicacions i, en general, els avenços tècnics dels últims anys han ajudat moltíssim l'astronomia.

Per a veure fotos de l'Univers cliqueu aquí:

ttp://www.astromia.com/fotouniverso/index.htm

Mètode científic

El mètode científic és un procediment que s'utilitza per tractar d’explicar perquè passen les coses. Els científics utilitzen el mètode científic per determinar la resposta a qualsevol pregunta científica.

El mètode científic consta de 6 passos:

1. Quina és la pregunta? El primer pas del mètode científic és identificar el problema (en forma de pregunta) per poder-lo resoldre.

2. Què sabem sobre el tema? Per resoldre aquest problema primer haurem de mirar què sabem i què s’ha estudiat sobre aquest tema. Hem de cercar informació!

3. Quina es la hipòtesi? Una hipòtesi és una suposició del que pot passar i el perquè, abans de demostrar-ho.

4. Quina metodologia apliquem? Hem de fer experiments per posar a prova la hipòtesi.

5. Quins resultats obtenim?  Hem d’interpretar els resultats dels experiments i relacionar-los amb la informació que teníem.

6. Quines són les conclusions? La interpretació dels resultats ens mostrarà les conclusions. Per últim haurem de fixar-nos si aquestes conclusions són iguals o diferents que la hipòtesi que havíem pensat, o sigui, veurem si la hipòtesi era certa o falsa. 

Albert Einstein

Albert Einstein va néixer a Ulm el 14 de març del 1879 i va morir a Nova Jersey el 18 d'abril del 1955, fill de Herman Einstein i Pauline Koch, els dos jueus. Einstein no va aprendre a llegir fins als set anys i la seva mestra va dir que no arribaria a res. Evidentment anava bastant equivocada ja que Einstein va acabar sent considerat el científic més important del S.XX.

Al 1903 es va casar amb Mileva amb la qual va tenir tres fills. L’any 1905 va redactar diversos treballs sobre física molt importants i amb els quals va aconseguir el grau de doctor a la Universitat de Zúrich i el Premi Nobel de Física l’any 1921. Abans d’aquest esdeveniment que va marcar la seva vida, l’any 1919 es va divorciar de la seva dona i alguns mesos després es va casar amb la seva cosina Elsa.

Un dels seus grans invents va ser una teoria que explica com aconseguir energia enorme però molta gent dolenta es va aprofitar per fabricar bombes atòmiques. També va inventar una nevera ecològica que actualment alguns científics l'estan provant per saber si és útil o no.

Als anys 20, la fama d’Einstein va provocar discussions i molts científics van atacar els seus treballs pel simple fet de ser jueu. Quan Hitler va aconseguir tot el poder, Albert Einstein va decidir marxar als Estats Units i un cop allà va treballar a l’institut d’Estudis Avançats de Priceton continuant investigant fins el dia de la seva mort.